LECTURES TEÒRIQUES SOBRE EDUCACIÓ LITERÀRIA

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER ALS INFANTS

Aquest llibre reflexiona sobre l’evolució que ha tingut la narrativa per a xiquets des de que aquesta es transmetia de forma oral i com ha influït en les lectures literàries dedicades hui als més xicotets. És un recull de diferents estudis i opinions de diversos autors.

En primer lloc Gemma Lluch parla de les característiques de les narracions orals , de les que es perderen en el pas del temps i les causes. Comenta l’influencia que han rebut les adaptacions cinematogràfiques de l’industria Disney i també analitza algunes d’aquestes adaptacions. La seua part  del llibre tracta aquests punts:

-Les narracions que no passen al món de l’escriptura.

-La transformació en literatura per als infants.

-La mirada de Walt Disney.

M’ha paregut interesant i una ajuda gran per a comprendre els arguments de l’autora que possara exemples de rondalles i de contes de tradició oral.  També m’ha cridat molt l’atenció aquest apartat ja que no coneixia del tot com era l’industria Disney i la veritat és que em pareix molt trist que aquesta haja monopolitzat tant els llargmetratges com els contes per a xiquets.

En general pense que gràcies a haver llegit aquest llibre se que hi ha moltes opcions a l’hora d’elegir lectures i, com diu l’autora, Gemma Lluch: “En el món literari observem com apareixen noves col·leccions que amplien notablement els generes, els temes, en definitiva, les narracions orals que s’oferten als petits lectors. També els estudis sobre literatura per a infants en general i sobre la tradició oral que s’hi ha incorporat han ampliat els coneixements que teníem sobre aquest gènere. Aquestes circumstàncies obrin noves possibilitats que ens allunyen d’un fals universalisme creat des de les multinacionals americanes.”

En segon lloc, Teresa Colomer, mitjançant el conte de la caputxeta vermella, com els contes tradicionals han influït notablement als actuals i com ha estat reinterpretat i versionat de mil formes diferents depenent dels interessos socials i literaris de cada moment. Aquesta part del llibre consta dels diferents apartats:

-La fixació escrita del conte popular.

-Les diferents perspectives interpretatives del conte.

-La integració del conte popular en la literatura infantil.

-La reformació del conte popular en la literatura infantil moderna.

-L’adaptació als valors morals i als corrents literaris actuals.

-Els límits de la literatura infantil i les noves perspectives interpretatives.

D’aquest punt he de destacar la funció educativa de la literatura i com han anat canviant una simple historia per a adaptar-la a les diferents ideologies al llarg de la historia, igual que l’autora, pense que ja que s’ha donat sempre un objectiu moralitzador a la literatura infantil, també deuríem de donar-li un punt de vista més enfocat a l’aprenentatge literari dels alumnes. M’ha impactat molt l’aspecte sexual de la historia ja que no pensava que un conte així pogués haver estat destinat als xiquets, aquest aspecte m’ha fet veure que ha hagut una gran evolució de la literatura per als infants. Igual que en el primer apartat del text, els exemples exposats i els quadres han sigut clau per a comprendre del tot la meua lectura.

La tercera part del llibre, escrita per Caterina Valriu, tracta sobre els personatges fantàstics. Aquesta part exposa un per un, i remarcant cada característica (atributs físics, llocs on solen viure, varietat de tipus, poders...), de tots els personatges que solen aparèixer als contes infantils fantàstics per tal de fer-nos veure la importància de cadascun d’ells. Parts:

-Les bruixes.

-Els mags, els bruixots i els astròlegs.

-Les fades.

-Els ogres i els gegants.

-Els éssers diminuts.

M’ha paregut molt interesant aquest apartat ja que no sabia tota la feina i la historia que duen darrere cada personatge fantàstic, també m’ha sorprès molt que hi haja tanta varietat de tipus de personatges. Pense que és important conèixer açò ja que segons el personatge que aparega durant la historia el pots utilitzar per a reflexionar a classe de unes coses o d’altres.

El següent punt, escrit en castellà per Antonio Rodríguez Almodóvar, parla sobre l’humor en els contes populars i com els podem classificar segons el tipus de sàtira que tracte. Consta de les parts següents:

-Cuentos maravillosos.

-Cuentos picarescos.

-Cuentos de animales.

Pense que és molt instructiva aquesta part del llibre ja que l’humor és el que més sol atraure als xiquets dels llibres així que és molt important saber quin tipus de llibre és millor per tal d’atraure la seua atenció i al mateix temps instruir-los. Els exemples han sigut molt divertits i han servit per a comprendre millor el text.

La sisena part m’ha interessat especialment ja que m’agrada dibuixar i sempre m’he fixat molt en les il·lustracions dels llibres que he llegit. Com he dit, aquest capítol parla de les il·lustracions a les rondalles populars i està escrit per Teresa Duran. Té els aquests punts:

-Il·lustrar una rondalla: l’acció.

-Il·lustrar una rondalla: els personatges de l’adversari i l’auxiliar.

-La recepció de la imatge rondallística: l’exemple de l’ogre.

-L’adaptació feta per l’il·lustrador.

-El punt de vista de cada il·lustrador.

-Les anelles de transmissió dels arquetips il·lustrats.

És molt curiosa l’evolució que han patit les il·lustracions i no sempre deguda a motius artístics, també és molt interesant com s’utilitzen vectors determinats per transmetre sentiments i emocions al lector i com, una mateixa escena es pot interpretar de formes diferents o representar-se sempre de la mateixa forma.

Seguidament , la sisena part del llibre, consta d’un capítol de bibliografies. Açò és molt útil ja que proporciona moltes opcions per a consultar sobre la narrativa de tradició oral i aquest aspecte pot ajudar a molts docents que tinguen dubtes sobre quins llibres deuen estudiar i llegir a l’aula. Es separa en els següents tipus de bibliografia:

-Teòrica.

-D’utilització a l’aula.

-Material audiovisual.

-Col·leccions de rondalles adaptades per als infants.

-Reculls rondallístics.

-Reescriptures de rondalles.

Finalment, l’ultima part del llibre, escrita per diferents autors, parla de la narrativa oral a l’aula i com explicar-la i treballar-la a l’aula. Aquesta part és la que més pot ajudar als docents. Consta de:

-Explicar rondalles a escola. Teresa Duran.

-Les rondalles, a quina edat? Caterina Valriu, Universitat de les Illes Balears.

Aquest apartat es separa en punts que comprenen diferents edats i expliquen quines rondalles són les més adequades per a cadascuna.

-Anàlisi comparativa de diferents versions d’un conte: l’exemple de la Ventafocs. Gemma Lluch, Universitat de València.

En general aquesta part m’ha paregut la més útil en el sentit d’ajudar al docent a treballar la narrativa oral i escrita a l’aula, no obstant cada part del llibre tracta un tema diferent i entre totes ajuden a orientar i formar al docent i també a tots els que necessiten ajuda per a triar un llibre adequat per a un xiquet determinat. Com diu l’autora Teresa Duran a l’ultima part del llibre: “Els mestres han acceptat una responsabilitat que havia de ser col·lectiva”.

És un llibre molt interesant i, encara que és molt teòric i pot arribar a ser una lectura pesada en alguns moments, els exemples i les taules ajuden a comprendre-ho tot millor i a facilitar la lectura. Així doncs, és un llibre que recomanaria a companys i que també podria arribar a utilitzar en el meu futur com a mestra.