LECTURA TEÒRICA
SOBRE L’EDUCACIÓ LITERÀRIA: GRAMÀTICA DE LA FANTASIA
Gramàtica de la fantasia és
una recopil·lació de les clases que, en 1972, l’autor Gianni rodari, va
impartir en un grup de professors en la regió italiana de Reggio Emilia sobre
diferents modes d’inventar histories. El seu interés per aquesta habilitat de
la fantasia va despertar quan un dia va llegaren els Frammeti de Novalis el
següent: “Si dispusiéramos de una Fantàstica, como disponemos de una Lógica, se
habría descubierto el arte de inventar”. La resposta a aquesta incògnita la va
hallar en els surrealistes franceços que sí pareixien estar treballant la ‘Fantàstica’.
Així va sorgir aquest estudi sobre el mde en que naixien les històries i sobre
els trucs que descubria per a posar en moviment paraules i imatges.
¿DE QUÈ EM SERVEIX A MI COM EDUCADORA?
¿DE QUÈ EM SERVEIX A MI COM EDUCADORA?
En el següent apartat vaig a explicar el que,
al meu, com a educadora em serveix com a suport per a les meves classes.
La xinesa a
l'estany:
L'autor presenta tècniques simples, com ara "esbocinar" una paraula
obtenint diverses lletres i formant amb elles altres paraules i frases, o
utilitzant la terminació o el comenci d'aquesta mateixa paraula i buscar altres
iguals.
El binomi
fantàstic:
Aquesta tècnica és molt semblant a les anteriors, però aquesta vegada utilitza
dues paraules. Mostra una activitat en la qual un nen escriu una paraula en la
part visible de la pissarra i un altre a la part invisible, totes dues paraules
juntes i unides amb preposicions i conjuncions, formen una situació fantàstica
determinada. A aquest capítol, l'autor fa referència durant tot el llibre.
Què
passaria si:
A aquesta tècnica se l'anomena hipòtesi fantàstica i és també molt senzilla, ja
que només consisteix a formular la pregunta "Què passaria si ... ?. Per
fer-ho es trien a l'atzar un subjecte i un predicat, donant com a unió la
hipòtesi sobre la qual treballar.
L'avi de
Lenin:
Com el propi autor diu, aquest capítol és una continuació del que acabo
d'exposar, però la pregunta formulada pot estar feta a més per un subjecte i un
atribut o per un substantiu i un verb.
El prefix
arbitrari:
Aquesta tècnica els serveix als nens a crear paraules, precedides per qualsevol
prefix, que no existeixen però que els fa volar la seva imaginació.
L'error creatiu: Consisteix a crear històries a través d'errors comesos pels nens. Això els serveix per augmentar la seva imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica.
L'error creatiu: Consisteix a crear històries a través d'errors comesos pels nens. Això els serveix per augmentar la seva imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica.
Vells
jocs: L'activitat tracta d'aconseguir retallades de titulars de diaris per
formar poemes o petites històries. La veritat és que no tenen molt sentit, però
a mi em sembla que ajuden a veure la realitat d'una altra manera.
Construcció d'un Limerick: Aquesta tècnica ajuda a desenvolupar la
imaginació i inventar-se una història ben estructurada i seguint uns passos:
·
Elecció del
protagonista.
·
Indicació d'una
qualitat, expressada amb una acció.
·
Realització del
predicat.
·
Elecció de
l'epítet final.
Caputxeta Vermella en helicòpter: L'educador ha de donar als nens una llista
amb unes 5 paraules aproximadament que suggereixin a la Caputxeta Vermella o a
qualsevol altre conte i amb la qual hagin de formar una història. Però el que
fa aquesta activitat especial, és que se'ls dóna a més una nova paraula que
trenqui amb l'anterior. Així, l'educador d'observar la capacitat dels nens per
reaccionar davant d'un nou element inesperat.
Els contes a l'inrevés: Aquesta tècnica consisteix a invertir les històries que tots els nens coneixen, creant en ells noves sensacions.
Els contes a l'inrevés: Aquesta tècnica consisteix a invertir les històries que tots els nens coneixen, creant en ells noves sensacions.
Què passa
després:
En el capítol 19, l'autor, tracta d'explicar la creació d'històries a través de
la seva pròpia continuació, és a dir, continuar contes ja coneguts. Això es pot
fer preguntant als nens "Què va passar després?", Tot i que
normalment seran ells els que preguntin a l'educador i no a l'inrevés. Amanida de contes: Consisteix en
barrejar els personatges i accions de diversos contes formant un de sol. Els
nens se solen divertir molt amb aquesta activitat.
Anàlisi de
la Befana:
Es tracta de donar molta importància a un personatge en concret i crear
històries al seu voltant. L'autor utilitza com a exemple a Befana, explicant
que el que ell pretén és que la imaginació treballi amb dades simples, a això
li diu anàlisi fantàstic.
L'homenet
de vidre:
Aquest és continuació de capítol anterior ja que el personatge que hem citat ha
de tenir unes característiques i amb elles es pot crear una història.
El nen com
a protagonista:
consisteix a crear històries amb el nen com a personatge principal, deixant que
ell mateix participi en la formació d'aquest conte.
Històries
"tabu": Hi ha determinades paraules que els nens veuen com
"prohibides" a causa de la seva càrrega significativa, com ara caca.
La tècnica consisteix a crear històries al voltant d'aquesta paraula rebaixant
aquesta càrrega pejorativa.
CONCLUSIÓ
Un cop llegit i acabat el treball, m'he adonat
que "Gramàtica de la fantasia", m'ha servit moltíssim, és a dir que
mai li havia tret tant suc a un llibre, tot i que he de reconèixer que no m'ha
resultat gens fàcil de llegir. Jo crec que això és causa de la forma
d'expressar-se de l'autor i de moltes de les paraules que fa servir. Molts dels
personatges que ell nomena en el llibre com a persones significatives en els
seus coneixements, eren persones que o coneixia i que no m'ajudaven a entendre
el que l'autor m'estava explicant. Rodari en aquest llibre, jo crec que intenta
diferenciar clarament el que és una tècnica del que no ho és, separant-les en
paràgrafs diferents. Primer proposa la tècnica, l'exposa i després posa algun
exemple i la seva experiència personal. El que m'ha semblat bastant important,
per a l'autor, és el Binomi Fantàstic, que ho explica en el 4t capítol i ja no
el deixa de nomenar fins al final del llibre. I és que, segons el meu parer, en
el que Rodari es basa és al Binomi, escrivint la resta al voltant d'ell. Llegir
aquest llibre ha estat una bona experiència, i encara que m'hagi resultat
difícil, el guardaré en el meu, per ara escassa, biblioteca infantil i pròpia
d'una educadora.
PÀGINA RECOMANADA PER A L’ÚS DE LES TÉCNIQUES
RODARI:
No hay comentarios:
Publicar un comentario