Durant
l’ultima setmana complementària de la Facultat de Magisteri, dia 29 d’Abril,
realitzarem una activitat sobre poesia relacionada amb l’assignatura de
Formació Literària.
Aquesta
activitat consistia en una gimcana on devíem realitzar una sèrie de proves en
grup per a poder completar un poema donat per la professora. Algunes de les
proves que m’agradaren foren la traca de rimes, que consistia en buscar
paraules que rimaren amb una paraula donada per la professora i penjar-les
totes juntes formant una traca. També em va agradar l’activitat del cal·ligrama
i la del poema visual com a denuncia social.
Pense
que aquestes activitats són molt dinàmiques i fàcils de proposar en segon i
tercer cicle de primària, les podríem utilitzar per a introduir conceptes nous,
per a despertar l’interès dels alumnes cap a la poesia o qualsevol altre gènere
literari i també, per a fomentar el treball en grup i la imaginació dels
alumnes.
Altra
cosa que també m’ha agradat molt és el premi final, el poema “Els amants” de Vicent Andrés Estellés que devíem completar.
No hi havia a València dos amants com
nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario