COM TREBALLAR LA NARRACIÓ EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Com treballar la narració en l’Educació Primària

QUÈ ENTENEM PER GÈNERES LITERARIS?

Quan parlem de gèneres literaris ens referim a cada una de les classes en que es divideixen els textos literaris, escrits pels autors amb una finalitat determinada. Existeixen tres grans tipus de gèneres en l’actualitat que són: el gènere narratiu, el poètic, i per últim, el teatral.

Nosaltres anem a centrar-nos en el gènere narratiu, que aquest és el gènere de les obres en les quals es relaten uns fets inventats o reinventats, desenvolupats en un espai i en un temps determinats, fets que parteixen d'una realitat concreta i que arriben als lectors a través del llibre.

L'obra narrativa, posada a les nostres mans per a llegir-la, és el terreny on es desenvoluparà un “joc”. Per tal de menar-lo a bon fi, cal que entre els dos participants, l'autor i el lector, s'estableixi un acord tàcit: tots dos han de fer veure, han de fingir, que el que s'explica en el llibre és real. I això, tant si l'autor, mitjançant pròlegs, o com sigui, s'entesta a proclamar que es tracta d'una cosa verídica com falsa, ja que aquest és un dels paranys permesos pel mateix joc.

Podem parlar de les característiques principals d’aquest:

La narrativa és un gènere literari que es caracteritza per:

- exposar uns fets que poden ser reals o imaginaris.

- estar escrit en prosa, encara que també poden aparèixer narracions en vers.

- tenir uns elements formals bàsics: estructura, punt de vista, espai, temps i personatges.

També cal fer referència als aspectes que cal tindre en compte quan parlem del gènere narratiu, que en són 7 concretament:

1.    LES TÈCNIQUES NARRATIVES: La narració, el diàleg i la descripció es poden combinar de maneres diverses i cada obra o cada fragment pot ser redactat amb un procediment diferent. Aquests procediments donen lloc a tres estils bàsics: l'estil directe, l'estil indirecte i l'estil indirecte lliure.

2.    L’ESTRUCTURA DE LA TRAMA: pot ser lineal, convergent, concèntrica, dispersa i oberta.

3.    EL PUNT DE VISTA: El punt de vista, identificat sovint amb la focalització, és l'angle de visió des del qual transcorre la narració, el punt on se situa el narrador per contar la història.

4.    EL NARRADOR: És el mitjancer entre l'autor i el lector en l'acte de la comunicació literària. L'autor conta el relat a través d'una veu, segons diverses possibilitats tècniques. El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. També rep el nom d’hetera diegètic o narrador-historiador. La narració és en tercera persona, i acostuma a buscar l'objectivitat. Hi ha tres tipus de narradors: l’omniscient, l’extern i el narrador-editor.

5.    ELS PERSONATGES: Segons la importància que la seva presència té en el desenvolupament de l'argument, els personatges poden ser principals o secundaris.

6.    EL TEMPS: Tota novel.la se situa en un temps determinat, que pot ser passat, present o fins i tot futur. A més, aquests temps no són necessàriament excloents i poden conviure en la narració. Malgrat tot, el temps que caracteritza el relat és el passat, pel fet que així se subratlla la distància entre el moment de la narració i els fets relatats.

7.    L’ESPAI: L'espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els fets; aquest marc pot ser real o imaginari. L'espai esdevé fonamental en les novel·les històriques o realistes.

Per últim, i per això no menys important, caldria anomenar els tipus de gèneres narratius que hi ha:

·        Conte: text narratiu de ficció, generalment breu, caracteritzat per la intensitat i l'esquematisme sintètic, per la visió parcial o fragmentària o centrada en un aspecte d'un tema, per la presentació dels fets en si mateixos sense preàmbuls i que tot conflueix de cara als fets que constitueixen el nervi del conte. Té menys varietat i matís que la novel.la, però té més contundència i força expressiva. Tradicionalment també, cal afegir-hi la finalitat clara de moralitzar i entretenir. L'extensió del conte literari no té uns límits rígids i sovint provoca confusions. No s'ha definit encara la diferència entre conte, narració llarga i novel.la curta.

·       Faula: composició breu en vers o en prosa que pot estar formada per un sol episodi, els protagonistes de la qual són animals o éssers inanimats, i que comporta un ensenyament exemplar.

·       Llegenda: es tracta d'una narració, generalment de caràcter popular, que conté un nucli temàtic de tradició històrica, però reinterpretat, magnificat, per la imaginació o per males interpretacions, rumors o per la suggestió de l'excepcionalitat dels fets. Es presenten normalment reunides en cicles, a l'entorn de protagonistes (Jaume I, Joan Garí...).

·         Novel.la: gènere narratiu de ficció, d'extensió regular o llarga, que modelitza en registre ficcional els conflictes i les tensions de l'ésser humà inserit en la història i en el si d'una comunitat. És un gènere de definició complexa perquè va néixer i es va desenvolupar al marge de la preceptiva i de l'anomenada literatura culta, per la qual cosa es va diversificar des del principi, i va admetre tota mena de possibilitats i recursos discursius.

La literatura és una fot inesgotable per a treballar en classe, ja que la literatura es considera com la culminació del llenguatge escrit. Per el que constitueix una part fonamental de la cultura que l’escola deu posar a l’abast dels xiquetes i xiquetes. No podem oblidar la intenció fonamental de la literatura, la qual és la producció del plaer. Per l’entreteniment que produeix, per la bellesa estètica, per la seua connexió en les nostres fantasies i somnis, etc.

El plaer que emet la literatura deu ser viscut per el docent i transmès als xiquets i xiquetes. Un aspecte fonamental de la literatura, són les activitats que es plantegen. Aquestes van a tindre una finalitat per a cridar l’atenció del alumnes i per augmentar la curiositats d’aquests de cara a la literatura, en este cas, més concretament al gènere narratiu.

ACTIVITATS:

Activitats per a treballar el subgènere narratiu: el conte

EL CONTE:  Per a treballar aquest subgènere, una activitat, que és molt coneguda però que pensi  que agrada molt als xiquets, consisteix en el següent: el mestre diu un títol a classe, els alumnes a partir d’aquest van a tindre que crear un conte. Aquesta activitat, fa que els xiquets coneguin les parts que té un conte, que per a escriure’l, necessitem un temps, un espai i uns personatges; però la competència que més desenvolupa el xiquet/a és la imaginació.

LA REPRESENTACIÓ D’UN CONTE: Els nens / es mitjançant el joc dramàtic assumeixen rols, representen personatges que apareixen en el conte. 

Activitats per a treballar el subgènere narratiu: la faula

LA FAULA: Per a treballar aquest subgènere, els xiquets han de dur a la classe una faula de casa, per a llegir-la davant dels seus companys, i finalment han d’ajudar-se entre ells i posar-se d’acord per a definir-li a cada faula la seua moralitat respectiva.

CREEM UNA FAULA: Es passa una fulla a un alumne de la classe, i comença escrivint una frase; aquest deu passar-li-la al company, i així tots aportaran el seu granet d’arena per a construir una bonica (o no) faula.

Activitats per a treballar el subgènere narratiu: la rondalla

LA RONDALLA: Per a treballar aquest subgènere, els i les alumnes, deuen preguntar als seus avis una rondalla tradicional i en parelles contar-la a classe.

QUÈ ÉS UNA RONDALLA: Per grups de treball a l’aula, els i les alumnes crearan amb ajuda del mestre/ mestra, un mural explicant el concepte de rondalla i parlant dels autors valencians més coneguts que han realitzat rondalles (Enric Valor, entre altres).

CONCLUSIÓ:

Com a conclusió, cal dir que tot tipus de textos deuen ser treballats a l’aula, be siguin contes o receptes de cuina, ja que tots ells posseeixen un gran potencial que facilita l’aprenentatge de l’alumnat. I de tots ells podem treure molts recursos amb els que treballar en les nostres sessions, no simplement centrant-nos en la seua lectura, més be hem de fixar-nos en la motivació dels alumnes.

-       LA NARRACIÓ. Recuperat de l’adreça: http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/LA%20NARRACI%D3.htm

-       EL GÈNERE NARRATIU. Recuperat de l’adreça: http://insbaixamar.xtec.cat/pluginfile.php/10660/mod_label/intro/El%20g%C3%A8nere%20narratiu%20(esquema).pdf

-       ESCOLA TECNOS. LLENGUA I LITERATURA CATALANES. Els gèneres narratius. La narrativa. Recuperat de l’adreça: http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/gennar.htm