Com ensenyar la poesia en educació primària
Francisco Ahedo Sivera
2i
El primer contacte dels xiquets amb aquest
gènere literari, la poesia ho, experimenten a través del folklore, amb les
rimes, cançons de rogle i joc, travallengües i endevinalles de la infància,
entren de ple en la riquesa, vigor i plasticitat de la llengua. Este primer
acostament oral i espontani, ens marca la pauta sobre com hem d'iniciar el
treball de la poesia en classe: JUGANT
Una vegada triat
el poema que volem presentar-los, el nostre principal objectiu serà que els
xiquets capten la seua força expressiva, la seua màgia. Per a això es recitarà,
es representarà mímicament, es palmejaran les síl·labes i els versos seguint de
distintes ritmes, es formaran cors perquè repetixquen paraules, versos,
tornades, síl·labes, vocals... Recorrerem també l'expressió plàstica perquè ho
il·lustren, o a la dramàtica (titelles, màscares) , i inclús a la musical creant
melodies per al poema o gastant instruments de percussió o d'un altre tipus.
Un
exemple de poesia infantil seria:
BARCAROLA
Trescant la mar salada
va el pescador,
al compàs de les ones
canta cançons.
El mariner cantava
cançons d’amor
i una veu responia
del mig del fons.
—Mariner de la barca,
que vas cantant,
jo som la donzelleta
dels ullets blaus.
Mariner, vine, vine,
lleuger nedant!
Amor jo et donaria
si vols baixar.
—Donzella de les aigües,
ton cant és dolç,
tu d’esperança ets l’àngel
que tant enyor.
— I cantant se n’anava
del mar al fons
i en els braços moria
del dolç amor.
MATEU OBRADOR (Felanitx 1852 – Palma 1909)
Quan els xiquets
saben apreciar el sentit i la bellesa dels poemes els resulta més fàcil realitzar
les seues pròpies produccions. Els mestres hem de tindre en compte la necessitat
que el xiquet té d'expressar-se i facilitar-li la utilització de qualsevol
mitjà d'expressió. La poesia, independentment del valor artístic, pot resultar
una excel·lent possibilitat de comunicar el seu món intern i de millorar la
seua competència lectora.
Dins de la
educació literària el llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els
aprenentatges i ocupa una gran part de la tasca diària a les aules. Recordem
les paraules de Vigotsky: De la mateixa manera que el joc és necessari per a l’infant,
també la creació literària infantil és necessària per a una correcta expansió
de la força de si mateixa.
L’interès de l’infant pel joc poètic dependrà
principalment de la intervenció educativa. Oblidem la rigidesa i l’exigència
merament autoritària de l’escola tradicional i utilitzarem l’organització,
l’ordre, el joc, la memorització i la recitació com a recursos que possibiliten
plaer, creativitat, reflexió,...
La poesia ofereix
possibilitats de gaudi i d’ampliació de la visió del món, i constitueix una
experiència que pot afavorir la millora de l’expressió i la comprensió,
l’interès per la paraula i la creativitat. A més a més, la poesia, com a recurs
literari que s’ha utilitzat al llarg de la història per expressar sentiments,
sensacions i experiències en la nostra llengua, es un mitjà per conèixer, respectar i valorar la tradició
cultural i literària més propera.
Dins dels
subgèneres de la poesia podem vorer que depèn del que tracte o com estigi
expressada tenim un subgènere o altre, uns exemples serien:
Poesia Èpica:
La poesia èpica narra uns fets, però,
efectivament, no ho fa de manera objectiva, sinó que ho poetitza i ho exagera.
Poesia Lírica:
En aquest tipus
de poesia l'important no són els fets, sinó els propis sentiments. El centre de
l'obra no són unes proeses o situacions, sinó les pròpies sensacions. Els
subgèneres lírics són:
Propostes de
activitats per cicle:
En el primer cicle:
-Escoltar cançons, nadales i romanços senzills
del folklore infantil, així com poemes escrits per autors que s'han inspirat en
les distintes manifestacions d'aquesta literatura popular. Aquests poemes
recitats per part del professor duent a terme l'entonació i el ritme adequats
de la lectura, ajudant-se de fitxes i imatges que inciten la lectura.
-Llegir poemes curts en veu alta.
-Crear textos orals basats en distintes
estructures de la poesia popular.
- Dir el que li agrada o li desagrada
d'aquests poemes.
- Recitar poemes sols i en grup amb l'adequada
articulació i entonació.
- Dramatitzar poemes d'estructura dialogada.
- Descriure com imaginen el que diu el poema.
En el segon cicle:
- Escoltar atentament poemes que descriuen
objectes familiars.
- Fer preguntes
sobre aquests poemes.
- Llegir en silenci poemes que descriuen
objectes familiars.
-Dur a terme un diàleg sobre el poema i dir el
que més ha cridat la seua atenció.
- Llegir en veu
alta, amb una adequada articulació i entonació, poemes que descriuen objectes
familiars.
- Il·lustrar poemes escoltats o llegits
anteriorment.
- Recrear poemes descriptius, canviant
l'objecte de la descripció I mantenint la mateixa estructura.
- Recitar el
poema que més agrade, sols i en grup, i davant d'un auditori, amb entonació i
gestos adequats.
-Completar
paraules en poemes inacabats.
-Realitzar
dibuixos sobre el poema.
En el tercer cicle:
- Escoltar
atentament romanços I altres poemes narratius.
-Opinar sobre
aquests poemes.
- Llegir en silenci romanços i altres poemes
narratius i opinar sobre els distints elements de la narració (personatges,
acció, ambientació).
- Llegir en veu alta, amb l'adequada entonació
i ritme, romanços i altres poemes narratius.
- Interpretar el significat dels fets referits
en els poemes llegits, així com altres significats de tipus humorístic i
afectiu.
- Il·lustrar poemes escoltats o llegits
anteriorment.
- Recrear poemes narratius, canviant alguns
elements del mateix.
Bibliografia:
