Literatura infantil i juvenil
Poques vegades una àrea o disciplina d'estudi s'ha vist tan rodejada d'interrogants, tan qüestionada en la seua definició, els seus límits, les seues relacions amb altres camps de la creació i del saber, i inclús, la seua existència i legitimitat, com la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) . Els adults que s'interessen per aquesta literatura - família, escola, escriptors, il·lustradors, crítics literaris units a una indústria editorial que ofereix tot tipus de propostes estètiques i literàries- ho fan moguts per molt variats interessos. Definir i posar límits a un concepte tan controvertit com aquest no pot fer-se per tant, sense almenys incorporar en l'entramat d'idees pròpies la influència de la literatura, infància, joventut, lectura, escriptura, llenguatge, lingüística, política, ideologia, sociologia, història, cultura, educació, sexe, psicologia, art, tot això o per parts combinat per a potser no dir res sobre com i per què el públic lector llegeix/escolta amb grat una història, un poema, un text literari.
En acostar-nos al concepte de li convé destacar en primer lloc, la connexió entre escola, infància i literatura, connexió comprensible però que històricament ha llastat el producte infantil d'un excessiu didactisme, fins a arribar a confondre el literari amb el didàctic, pedagògic o exemplifiquen-te i amb això confondre el lector o lectora sobre el que havia de trobar en la seua lectura: res de plaer i realitat subjuntiva com ens diu J. Bruner (1996) sinó molta lliçó variada sobre el tipus de persona que la societat espera d'un lector en formació vital.
En segon lloc, cal partir del reconeixement que la literatura infantil no és ni constitueix un producte de segona fila pel fet d'estar destinat, potser des del mateix origen del procés creatiu, a la infància. Estarem d'acord en què fitar el camp literari significa condemnar el text literari en qüestió a la marginalitat. Marginalitat que ha suposat en el cas que ens ocupa l'oblit i la ignorància per part de la crítica o altres vegades, la seua consideració com un gènere menor o subliteratura. La consideració de la literatura infantil com un subproducte fa temps que havia d'haver sigut abandonada, amb ella els nostres prejuís adults per a gaudir-la i valorar-la.
Poques vegades una àrea o disciplina d'estudi s'ha vist tan rodejada d'interrogants, tan qüestionada en la seua definició, els seus límits, les seues relacions amb altres camps de la creació i del saber, i inclús, la seua existència i legitimitat, com la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) . Els adults que s'interessen per aquesta literatura - família, escola, escriptors, il·lustradors, crítics literaris units a una indústria editorial que ofereix tot tipus de propostes estètiques i literàries- ho fan moguts per molt variats interessos. Definir i posar límits a un concepte tan controvertit com aquest no pot fer-se per tant, sense almenys incorporar en l'entramat d'idees pròpies la influència de la literatura, infància, joventut, lectura, escriptura, llenguatge, lingüística, política, ideologia, sociologia, història, cultura, educació, sexe, psicologia, art, tot això o per parts combinat per a potser no dir res sobre com i per què el públic lector llegeix/escolta amb grat una història, un poema, un text literari.
En acostar-nos al concepte de li convé destacar en primer lloc, la connexió entre escola, infància i literatura, connexió comprensible però que històricament ha llastat el producte infantil d'un excessiu didactisme, fins a arribar a confondre el literari amb el didàctic, pedagògic o exemplifiquen-te i amb això confondre el lector o lectora sobre el que havia de trobar en la seua lectura: res de plaer i realitat subjuntiva com ens diu J. Bruner (1996) sinó molta lliçó variada sobre el tipus de persona que la societat espera d'un lector en formació vital.
En segon lloc, cal partir del reconeixement que la literatura infantil no és ni constitueix un producte de segona fila pel fet d'estar destinat, potser des del mateix origen del procés creatiu, a la infància. Estarem d'acord en què fitar el camp literari significa condemnar el text literari en qüestió a la marginalitat. Marginalitat que ha suposat en el cas que ens ocupa l'oblit i la ignorància per part de la crítica o altres vegades, la seua consideració com un gènere menor o subliteratura. La consideració de la literatura infantil com un subproducte fa temps que havia d'haver sigut abandonada, amb ella els nostres prejuís adults per a gaudir-la i valorar-la.
GARRALÓN,
Ana.. (2001). Literatura infantil. En Historia portátil de la literatura
infantil(158). Madrid: Anaya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario