GÈNERE
ASSAGÍSTIC:
L'assaig
és un subgènere didàctic que té com a objectiu principal consisteix a ensenyar,
transmetre idees. Es diu assaig al text en què un autor recull els seus pensaments
sobre un tema sense estudiar-lo de forma científica i exhaustiva. Les obres
assagístiques es denominen també estudis, notes, apunts i meditacions.
És considerat literari per la preocupació estètica en la qual esta elaborada i perquè reflecteix el món subjectiu de l'autor. Per una altra banda, la seua finalitat divulgativa el relaciona de forma directa amb el periodisme. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques:
És considerat literari per la preocupació estètica en la qual esta elaborada i perquè reflecteix el món subjectiu de l'autor. Per una altra banda, la seua finalitat divulgativa el relaciona de forma directa amb el periodisme. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques:
·
Hi ha una gran varietat de temes dels que
pot tractar ja que tan sols exposa una opinió.
·
Pot tindre molts estils i hi ha molta
llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions.
·
Sol ser breu tot i que existeixen
exposicions llargues.
·
Té una estructura oberta i això li permet
tindre un plantejament subjectiu.
·
El llenguatge és el que s’aplica en una
exposició o un discurs.
·
L’estil és elegant i discret.
El contingut de l'assaig es resumeix a la tesi, la idea central que l'autor pretén transmetre o defendre. En el desenvolupament de la tesi l'autor pot fer servir idees secundàries per a il·lustrar-la o argumentar-la.
L’autor pot limitar-se a exposar la seva visió personal del tema o dedicar-se també a refutar mitjançant arguments interpretacions alienes que considera equivocades. En el primer cas, suggereix idees noves que desperten inquietuds en el lector; en el segon com bé diu Rafael Lapsa, planteja qüestions i senyala camins. Puebla Ortega, J.(1996)Los Generos literarios, claves para entender la literatura, (pags 105-115)
D'autors que conrearen aquest gènere ja en trobem a la
literatura clàssica. Durant el renaixement apareixen importants figures com
Erasme de Roterdam o Montaigne. Entre els assagistes espanyols i catalans
destaquen, entre d'altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega
y Gasset, Miguel de Unamuno, Eugeni d'Ors i Josep Pla.
Miguel de Montaigne va començar amb
l’assaig modern (1533-1592), i es l´autor dels Essais (1580) d´on es pren
directament el nom i l´esperit del gènere modern. Com diu Lapesa, “la missió seva és plantejar qüestions i
assenyalar camins, més que assentar solucions fermes; però això pren aspecte
d´amena divagació literària”. Ortega y Gasset va definir l´assaig com a “dissertació científica sense prova
explícita”.
BIBLIOGRAFIA:
- Martín Duque, I. y
Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros
literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid:Playor.
- Lapesa, R. (1974). Introducción a los
estudios literarios. Ediciones Cátedra.
- Marín
Ros, J. (2010).
Valenciana sobre el desarrollo.
Recuperat de l’adreça: http://www.xuletas.es/ficha/valenciana-sobre-el-dessarrollo/
-
Marín Ros, J. (2010). Texts humanístics. Recuperat de l’adreça:
http://www.wikiteka.com/document/text-humanisticos/
-
Tomás
(2010). El ensayo como género literario.
Recuperat de l’adreça: http://talbagramatica.blogspot.com.es/2010/03/el-ensayo-como-genero-literario.html
-
Gómez
Martínez. Introducción al ensayo.
Recuperat de l’adreça: http://www.ensayistas.org/curso3030/genero/ensayo/
No hay comentarios:
Publicar un comentario