Definició gènere assagístic

GÈNERE ASSAGÍSTIC:

L'assaig és un subgènere didàctic que té com a  objectiu principal consisteix a ensenyar, transmetre idees. Es diu assaig al text en què un autor recull els seus pensaments sobre un tema sense estudiar-lo de forma científica i exhaustiva. Les obres assagístiques es denominen també estudis, notes, apunts i meditacions.

És considerat literari per la preocupació estètica en la qual esta elaborada i perquè reflecteix el món subjectiu de l'autor. Per una altra banda, la seua finalitat divulgativa el relaciona de forma directa amb el periodisme. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques:

·         Hi ha una gran varietat de temes dels que pot tractar ja que tan sols exposa una opinió.

·         Pot tindre molts estils i hi ha molta llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions.

·         Sol ser breu tot i que existeixen exposicions llargues.

·         Té una estructura oberta i això li permet tindre un plantejament subjectiu.

·         El llenguatge és el que s’aplica en una exposició o un discurs.

·         L’estil és elegant i discret. 

El contingut de l'assaig es resumeix a la tesi, la idea central que l'autor pretén transmetre o defendre. En el desenvolupament de la tesi l'autor pot fer servir idees secundàries per a il·lustrar-la o argumentar-la.
L’autor pot limitar-se a exposar la seva visió personal del tema o dedicar-se també a refutar mitjançant arguments interpretacions alienes que considera equivocades. En el primer cas, suggereix idees noves que desperten inquietuds en el lector; en el segon com bé diu Rafael Lapsa, planteja qüestions i senyala camins. Puebla Ortega, J.(1996)Los Generos literarios, claves para entender la literatura, (pags 105-115)

D'autors que conrearen aquest gènere ja en trobem a la literatura clàssica. Durant el renaixement apareixen importants figures com Erasme de Roterdam o Montaigne. Entre els assagistes espanyols i catalans destaquen, entre d'altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno, Eugeni d'Ors i Josep Pla.

Miguel de Montaigne va començar amb l’assaig modern (1533-1592), i es l´autor dels Essais (1580) d´on es pren directament el nom i l´esperit del gènere modern. Com diu Lapesa, “la missió seva és plantejar qüestions i assenyalar camins, més que assentar solucions fermes; però això pren aspecte d´amena divagació literària”. Ortega y Gasset va definir l´assaig com a “dissertació científica sense prova explícita”.

BIBLIOGRAFIA:

-       Martín Duque, I. y Fernández Cuesta, M. (1973). Géneros literarios: iniciación a los estudios de la literatura. Madrid:Playor.

-       Lapesa, R. (1974). Introducción a los estudios literarios. Ediciones Cátedra.

-  Marín Ros, J. (2010). Valenciana sobre el desarrollo. Recuperat de l’adreça:  http://www.xuletas.es/ficha/valenciana-sobre-el-dessarrollo/

-       Marín Ros, J. (2010). Texts humanístics. Recuperat de l’adreça: http://www.wikiteka.com/document/text-humanisticos/

-       Tomás (2010). El ensayo como género literario. Recuperat de l’adreça: http://talbagramatica.blogspot.com.es/2010/03/el-ensayo-como-genero-literario.html

-       Gómez Martínez. Introducción al ensayo. Recuperat de l’adreça: http://www.ensayistas.org/curso3030/genero/ensayo/