DEFINICIÓ DE GÈNERE DRÀMATIC

GÈNERE DRÀMATIC

El gènere dramàtic és aquell que representa algun tipus d’episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg de personatges.

Els trets més característics són l’ús del diàleg i que no apareix la figura del narrador. Aquest gènere literari està destinat a ser representat, per aquest motiu és característic del teatre. L’objectiu d’una obra de gènere dramàtic , encara que pot ser llegida, és la seua representació en un escenari davant d’un públic.

Aquesta feina es duta a terme pels actors, aquests encarnen els personatges i són dirigits per un director.

Dins del genere dramàtic trobem els següents subgèneres.

Majors o fonamentals:

- La tragedia: que es una forma dramàtica que tingué el seu origen en l'antigor. Habitualment el conflicte tràgic és producte de la ruptura de l'ordre del món, event que enfronta als personatges en un destí inexorable. El gran model de la tragèdia com a forma dramàtica el trobem en les obres dels clàssics grecs.

Els personatges de les tragèdies solen estar dominats per forts sentiments, com l'amor, l'odi, l’enveja, etc. Entre els grans autors de les tragèdies podem destacar l’escriptor angles WILLIAM SHAKESPEARE.

- La comèdia: és una forma en la que l’acció dramàtica ocorre de manera oposta a la tragèdia. Si en la tragèdia els personatges canvien d'un estat favorable a un desfavorable, en la comèdia es dona un ascens en l'estat dels personatges.

- El drama: A diferencia de les formes anteriors, el drama no té un caràcter definit, sinó que en ell es combinen indistintament aspectes tràgics i còmics. Açò es deu a que el drama pretén representar la vida com és, raó per la qual, tendeix a tractar els assunts de forma menys rígida que la tragèdia i la comedia.

Subgèneres menors:

 El gènere dramàtic conté a més a més dels subgèneres ja mencionats, altres subgèneres menors, considerats així tant per la seua extensió com per l'escassa profundització i desenvolupament dels esdeveniments. Aquests són:

- Entremès o pas: Obra curta que es representava en els descans d'un obra llarga. Al final de l’entremès ocasionalment s'explicava alguna cosa de l'obra principal que començava a continuació. Exemple: El retaule de les meravelles, de Miquel DECERVANTES.

- Sainet: Obra senzilla i graciosa que presenta costums de personatges populars, a voltes acompanyada de musica. Sol tindre una critica social en clau humorística Exemple: La venjança de la PETRA, de Carles ARNICHE.